FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despullar (algú) dels diners, de les coses de valor, que porta a sobre. Robar amb força els béns que es troben a l'interior (d'un local o d'un vehicle). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els soldats, gent armada, etc., emparar-se violentament de les coses de valor que troben (en un lloc). L'exèrcit vencedor saquejà la ciutat. Entrar (en un lloc) i robar tot el que hi ha de valor. Saquejar un llibre, un autor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penetrar colpidorament l'ànim (d'algú). El punyia el desig, la curiositat. La fe el punyia a tornar a Déu. Punyir el cor. Tocar, remenar, amb els dits o amb un instrument llarguerut. Amb una clau falsa, el lladregot punyia el pany per entrar a robar. La barba, començar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mà de certs animals, com ara el lleó, el tigre, el gat, etc., proveïda d'urpes. caure a les arpes del llop Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en un perill greu. fer córrer l'arpa Robar. posar l'arpa damunt d'algú Agafar-lo. treure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el tracte civil, cortès. Aquest fill vostre és un animalàs: tindreu feina a polir-lo. Robar 1 i 2. Li han polit la bossa i s'ha quedat sense diners. Vendre's (alguna cosa). S'ha polit la casa i el cotxe. Gastar-se els diners, la hisenda. En quatre dies s'ha polit els estalvis de [...]
