121.
voler 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demà fes bon temps, querría que mañana hiciese buen tiempo. 5 fig i fam querer. Aquest vol que li trenquin el cap, este quiere que le rompan la cabeza. 6 com vulgui (o com vulgueu) como quiera. 7 és aquí on volia arribar [en una conversa] a eso voy, ahí quería llegar. 8 ho he dit (o fet) sense voler lo [...]
|
122.
tanto 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
había?, Tants n'hi havia?9 a las tantas [de la noche] a altes hores (o a alta hora) de la nit (o de la matinada). 10 a las tantas [de la mañana] a tres quarts de quinze. 11 levantarse a las tantas llevar-se a tres quarts de quinze. 12 llegar a las tantas arribar a misses dites, fer salat, arribar a tres [...]
|
123.
estar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cinema és en un carrer principal. Juan estaba en el balcón, en Joan era al balcó. 4 [indicando posición] estar. Juan estaba de pie en el balcón, en Joan estava dret al balcó. 5 [en casa] ésser, ser, haver-hi. ¿Está el dueño? —No está, que hi és, l'amo? —No hi és. 6 [llegar a un lugar] ésser [...]
|
124.
donar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, etc.) proveir de afartar (algú de cops, de bastonades, etc.) esquitxar(fam.), donar diners. Li van fer esquitxar cent euros. afluixar la bossa, donar diners. gratar-se la bossa, íd. deixaro llegar, donar testamentàriament. anticiparo avançar, donar diners amb anticipació a un cert moment [...]
|
125.
pasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[volver] girar. No pases la hoja aún, no giris full encara. 5 fer passar. El criado nos pasó al salón, el criat ens va fer passar al saló. 6 [hacer llegar] fer arribar, portar. Aún no me has pasado la cuenta, encara no m'has fet arribar el compte. 7 [filtrar] passar. Pasar un líquido por el colador [...]
|
126.
Equivalències castellà - català. previo -a adj [anteposat]
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
previo -a adj [anteposat] - previ prèvia adj / després de loc Dit del tràmit que s'ha de
fer abans perquè es pugui donar una situació.
ES: Llegar sin previo aviso. Se puede acceder a las ayudas previa presentación de
los documentos. Se le entrega previa presentación del carnet.
CA: Arribar sense [...]
|
127.
clau
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 clavo. 2 [ullal d'elefant] colmillo. 3 [ullal de senglar] remolón, colmillo. 4 [dolor] clavo. 5 med [d'un furóncol] clavo. 6 veter clavo. 7 vulg [coit] polvo. Fotre un clau, echar un polvo. 8 arribar com un clau [ser puntual] llegar puntualmente. 9 clau d'embigar clavo trabal. 10 clau d [...]
|
128.
corazón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] encongir-se (o partir-se, o trencar-se) el cor. 27 latir (o palpitar) el corazón batre (o bategar) el cor. 28 levantar el corazón [animarse] agafar ànim, cobrar coratge. 29 levantar el corazón [animar] donar ànim, aixecar la moral. 30 limpio de corazón net de cor. 31 llegar al corazón arribar al cor. 32 [...]
|
129.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps] a. Arribar a vell, llegar a viejo. Treballar de sol a sol, trabajar de sol a sol. 9 [proporció, preu] a. A vint euros el volum, a veinte euros el tomo. Anar a cent per hora, ir a cien por hora. 10 [complement d'objecte de verbs] a. Contribuir a la capta, contribuir a la colecta. Acostumar-se a la [...]
|
130.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep [con el artículo el se contrae en al] 1 a [i les formes al i als, contracció de a i el i de a i els]. 2 [lugar, dirección] a [al, als]. Ir a Madrid, anar a Madrid. Llegar al teatro, arribar al teatre. 3 en [davant un, algun, aquest, aquell]. Subir a una montaña, pujar en una muntanya. 4 [casa [...]
f 1 anat oreja. 2 [estructura interna] oído m. Em fa mal l'orella, me duele el oído. 3 [bona oïda] buen oído m. Tenir orella, tener buen oído. 4 [d'una sabata] oreja. 5 [d'un martell] oreja. 6 [nansa] oreja. 7 [d'una butaca] oreja. 8 agr [orelló] orejera, vertedera. 9 bot [gírgola] seta [del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro. 20 escoltar amb totes les seves orelles fig i fam [escoltar atentament] ser todo oídos. 21 escurar-se les orelles [treure la cera] limpiarse los oídos. 22 estirar les orelles a algú fig [castigar] calentar las orejas a alguien, tirar de las orejas a alguien. 23 estirar l'orella al gat fig [jugar a cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat grisa bot [H. lacunosa] oreja de gato negra. 33 orella de Judes bot [Auricularia auricula-judae] oreja de Judas. 34 orella de llebre bot [Otidea leporina] oreja de liebre. 35 orella de mar zool [Haliotis sp] oreja marina (o de mar). 36 orella de rata bot [pelosella] vellosilla, oreja de ratón. 37 orella d'os bot [Ramonda myconi] oreja de oso, hierba tosera, hierba peluda. 38 parlar a cau d'orella hablar al oído. 39 penjar-se a les orelles de fig [demanar amb insistència] estar dando (o dar) la lata a. Quan vol alguna cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix, cuando quiere algo, está dando la lata a quien sea hasta que lo consigue. 40 qui tingui orelles que hi senti al buen entendedor pocas palabras bastan (o con pocas palabras basta). 41 tancar l'orella a fig i fam [no fer cas] cerrar los oídos a. 42 veure's les orelles fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 43 veure's les orelles fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. 44 xiular-li les orelles fig i fam zumbarle (o silbarle) los oídos. |