El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple: L'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal) No vull molestar en Marçal amb suposicions [...]

exemple: És una tela que se'n fan vestits molt bonics. Busco un local que hi pugui assajar sense molestar els veïns. 2. En algun cas, un possessiu. Per exemple: Ha decidit jubilar-se l'home que el seu fill és metge. 3. Quan cap de les altres opcions no és viable, es pot donar el cas que no hi hagi [...]

registres és que hi hagi duplicació pronominal, perquè sense el pronom la construcció pot resultar forçada. És el que passa en el cas dels verbs psicològics (agradar, molestar, preocupar, etc.), dels que expressen necessitat o obligació (tocar, caldre o fer falta) i dels verbs del tipus acudir-se, succeir [...]

pot fer de subjecte (és a dir, no hi ha les formes obstinar o delir). 3. Hi ha verbs, com molestar o preocupar, en què l'experimentador tant pot fer de complement indirecte com de complement directe (o bé de subjecte en el cas de les formes pronominals molestar-se o preocupar-se). Per tant, poden [...]

meu oncle. No parla per no molestar. Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar). 2. En canvi, s'usa per a en els casos següents: 2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó [...]