FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d'emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses. Un projecte per a gent emprenedora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mal esperit, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual suposadament habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc. Ventada que arremolina la pols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encantar o d'encantar-se; l'efecte. Per obra d'encantament. Rompre l'encantament. Com per encantament. Feia gràcia de veure l'encantament de la gent davant els aparadors de les botigues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s'entotsolava en un racó. Abstreure's, tancar-se en el propi jo. S'entotsolava en el record del fill mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa pública de gent disfressada, comparses, etc. Comparsa que figura en certes festes i processons. Ball popular amb representacions de tema religiós. La moixiganga d'Algemesí. Cerimònia ridícula. La manifestació resultà una moixiganga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic en ocasió d'una festa o d'una celebració, que anima la gent a participar-hi. Li van demanar que fes el pregó de la festa major del seu poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa el que sap o creu saber, el que pensa, el que ha sentit a dir, de la vida i dels fets de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ajustar o d'ajustar-se aplegant; l'efecte. Reunió, aplec, grup. En aquell poble fan l'ajust per Sant Ramon. Al carrer li vingué una basca, i es feu un ajust de gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestiment generalment de fusta amb què es protegeix la part inferior d'una paret o el tros de paret que podria sofrir d'arrimar-hi els mobles o del pas molt freqüent de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseït de l'esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d'esperitat. La noia, esperitada, s'obria pas entre la gent. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat. [...]
