FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Iré pel món vagabund. Gent vagabunda. Un vagabund li demanava almoina. Dropo. Vida vagabunda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir en un despoblat l'estada provisòria (d'un estol de gent). El general acampà les seves tropes a la vora esquerra del riu. Durant tot aquell temps els excursionistes acamparen més enllà del riu. Arribà el batalló i acampà a la vora del bosc. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitació d'una munió d'homes, d'animals, etc., que no estan quiets. La bellugadissa de la gent aplegada a la plaça. La bellugadissa de les formigues. La bellugadissa de les fulles agitades pel vent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. Aquesta gent és tan esnob que resulta ridícula. Maneres esnobs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un gran nombre de, una gran quantitat de. Hi havia força gent. Beu força aigua i et passarà la set. Vaig conèixer força noies. En alt grau, en gran nombre, en gran quantitat. Treballa força! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercici o professió de les armes. Tropa o gent de guerra, especialment la que té un grau de militarització inferior al de l'exèrcit. milícia angèlica [o milícia celeste, o milícia celestial] Conjunt dels àngels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant un munt. Anem a l'era a amuntegar les garbes. Les mercaderies s'amuntegaven al moll. La gent s'amuntega davant les taquilles de l'estadi. Acumular 1 1 i 1 3. Amuntegar riqueses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'exèrcit romà, desena part d'una legió. Colla de combatents o de gent qualsevol. Una cohort d'admiradors. En estad., conjunt de persones que se sotmet a observació durant un període concret de temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De què es té coneixença. El món conegut. Que molta gent coneix, notori. Un escriptor molt conegut. Persona que hom tracta amb poca o molta freqüència sense tenir-hi intimitat. Es tenen molts coneguts, però pocs amics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. L'actitud d'en Joan va provocar moltes enraonies. Rumor sense fonament. Havia corregut que estava embarassada però no eren més que enraonies. [...]
