Transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmònids joves just abans de fer la migració del riu al mar, que els permet adaptar-se al nou medi de vida. [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 140 cm de llarg, amb la cuirassa ovalada, de color bru o oliva i amb taques o ratlles més fosques, amb quatre escuts costals a cada cantó i un parell de plaques prefrontals. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, robust, amb el cap curt i ample, el musell agut, el coll gruixut, les escates fines i llises, la cua gruixuda i el dors gris o negre. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, robust, amb el cap alt, el coll ample, la cua llarga, i de color molt variable (verd clar, groc, gris, marró o negre) i amb taques negres. [...]
Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una [...]
Ostra característica de les costes de Portugal, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cap pla i ample, la cua llarga, i el dors verdós o blavós i tacat de negre, amb els flancs normalment més foscos i tacats de blau. [...]