1.
oncle
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
oncle valencià, cosí d'un dels pares. besoncle, germà d'un dels avis. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
llegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deixar Cp. heretar: fer hereu algú. El seu oncle d'Amèrica l'heretà d'un milió de dòlars. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
procedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 anar. Cal anar amb mètode. passar. Passar a l'elecció del president. 2 obrar. 3 pledejar. 4 derivar provenir(->) emanar venir de pervenir. Aquesta finca em va pervenir d'un oncle meu. tenir el seu origen en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
al·ludir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
insinuar, donar a entendre una cosa sense fer sinó indicar-la. Què heu insinuat quan heu dit allò? referir-se. Quan deia que algú ho pagaria, em referia al teu oncle. fer referència apuntar. El professor va apuntar solament algunes idees sobre aquest tema. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
5.
solter
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(m.) i conca(f.), fadrí i fadrina vells. matxutxo(dial.), íd. vellard(adj. i m. i f.), persona fadrina a qui ha passat el temps de casar-se. renoc(adj., fig.), dit d'un fadrí vell. Un oncle renoc. També s'usa substantivat. A can Bruguera sempre hi ha renocs. Cp. misògam (adj.): que odia el matrimoni [...]
|
6.
semblant 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que un altre(dit hiperb. de dues persones). És igual que el seu pare. pastat(posat després del terme de comparació). És el seu oncle pastat. ésser el mateix retrat (d'un altre). És el mateix retrat del seu avi. ésser per l'estil(una cosa d'una altra) ésser si fa no fa comparable, que s'hi assembla [...]
|
7.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama [...]
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) → antiquat. antic (→) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial (llei, costum, etc.) antediluvià (hiperb.) fòssil (fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat (costum, vici) ésser més vell que anar a peu (acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto (fam.) jai o jaio iaio vellard ancià padrí (fam.) avi (fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp. veterà: antic en una professió, etc. Ant. Jove. Nou. 4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→). Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |