Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)