1.
bifurcar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir-se en dues branques. Bifurcar-se un camí, un ferrocarril. Bifurcar-se una branca. [...]
|
2.
bifurcar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
3.
bifurcar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron bifurcarse. La carretera es bifurca en arribar al poble, la carretera se bifurca al llegar al pueblo. [...]
|
4.
bifurcar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dividir-se. entreforcar-se esbrancar-se, bifurcar-se, un camí, una escalinata, etc. forcar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
bifurcarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron bifurcar-se. [...]
|
6.
entreforcar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bifurcar-se. [...]
|
7.
forcar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar forma de forca (a alguna cosa). Bifurcar-se . El riu es forca a les Bordes de Civís. [...]
|
8.
esbrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar, arrencar, esqueixar les branques (d'un arbre). El vent ha esbrancat les figueres. Amb la ventada els arbres s'han esbrancat tots. Un camí, una escalinata, etc., bifurcar-se. Els canals s'esbranquen en recs. [...]
|
9.
entreforcar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron bifurcarse, ahorquillarse, horquillarse. [...]
|
10.
forcar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 ahorquillar, horquillar. v pron 2 bifurcarse. [...]
|