FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exercir-hi una acció. Em van sostreure la carta que els comprometia. Li han sostret la caixa de les eines. Robar fraudulentament. Treure (algú) d'un servei, d'una obligació, d'una activitat o situació. Sostreure algú a les mirades de la gent. Sostreure's a una obligació, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
feu empès per les circumstàncies. La necessitat l'empenyia a robar. qui dia passa, any empeny Expressió que indica que hom no fa gaire cas de les coses desagradables de cada dia o de les conseqüències d'esdeveniments que no l'afecten d'una manera immediata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punys. mossegar-se la llengua Retenir-se de parlar. mossegar-se'n els dits Penedir-se'n. Atacar (algú) d'una manera acerba. Sempre mira si em pot mossegar. Pescar (algun profit), especialment d'una manera abusiva o fraudulenta. Robar 1 i 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de forma rectangular, normalment amb ansa i diversos departaments, per a dur-hi o guardar-hi cartes, documents, dibuixos, etc. Bitlletera . Li van robar la cartera amb tots els diners. cartera de valors Conjunt d'accions, obligacions, bons i efectes públics o de comerç que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L'atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., excrescència en forma de mitja lluna, semblant a l'arrel d'una ungla. Peülla. Habilitat o tendència a robar. Gent de l'ungla. fer córrer l'ungla Robar 1 i 2. a l'ungla Al peu de la lletra b). ungla d'ase Pota de cavall. ungla de canari Herba anual de la família de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és fotre'm. Prendre, furtar, robar. M'han fotut la ràdio del cotxe. Riure's, burlar-se. Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre's de gana. Fotre's de fàstic. Fotre's de son. Fotre's d'avorriment [...]
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fou detingut quan intentava robar a mà armada en un supermercat. a mà armada Robatori a mà armada. a mà dreta A la banda o regió de l'espai que correspon al costat dret d'algú. Entrant al carrer és la segona casa a mà dreta. a mà esquerra A la [...]
no té el sentit d''arrabassar una cosa a algú'. Amb aquest significat cal usar, per tant, altres verbs com ara prendre, arrabassar, robar, impedir o fer perdre, segons el context. Per exemple: Ens han robat la bossa mentre compràvem. (i no ens han tret la bossa...)
Finalment, cal fer notar que de [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.