FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspecte de l'atmosfera, del temps que fa. El temps era fred i de mal carés. El carés del temps comença a mudar-se. Aspecte, marxa, d'un afer. Com que el negoci presentava bon carés, va obrir una altra botiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa susceptible d'obrir-se o de descloure's, estar més o menys oberta. La porta bada un pam. badar-se una poncella Descloure's. Presentar una clivella. Les sabates et baden. Obrir (una cosa closa). Va badar tres dits la finestra. Baden els sacs per posar-hi gra. badar la boca [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associació de dos mots en què un té tendència a combinar-se amb l'altre d'una manera freqüent i lliure, subjecta només als límits de la gramàtica i de la semàntica. Les expressions por del ridícul i obrir un calaix són coocurrències. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recerca per saber alguna cosa per interrogació, audició de testimonis, etc. Obrir una enquesta. Enquesta judicial. Recerca per recollir l'opinió de diferents persones sobre una qüestió, un afer, etc., basada en preguntes. Fer una enquesta als estudiants. enquesta d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els budells (d'un animal), fer-los sortir a la part de fora. Acaben d'esbudellar el xai. Obrir el ventre (a algú, a un animal) de manera que els budells surten cap a fora. El senglar atacà el gos i l'esbudellà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dificultar o impedir la respiració (a algú). La xafogor del metro acuba els viatgers. Poder a penes respirar de calor, per mancança de ventilació. Podríem obrir el balcó, aquí dins ens hi acubem. Desmaiar-se. Es va acubar a causa de la impressió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que tempta. Resistir a la temptació. Pregueu demanant de no caure en la temptació. Les temptacions de sant Antoni. Atracció, desig, curiositat. M'agafen temptacions d'esquinçar-lo. No vaig poder resistir la temptació d'obrir els regals abans d'hora. La teva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina d'estampir. Travesser que suporta les pressions laterals contraposades de dos elements constructius. Eina per a obrir forats en el ferro roent. Eina de ferrer i de llauner, consistent en una barra de ferro amb un clot en un extrem, que hom empra per a fer entrar els reblons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té la custòdia de la porta o l'entrada d'una casa particular, d'una escola, d'una oficina, etc. porter electrònic [o porter automàtic] Intercomunicador dotat d'un mecanisme que permet d'obrir una porta. En certs jocs de pilota, com el futbol, jugador que defensa la [...]
