La locució a mesura que es fa servir per enllaçar una oració subordinada a una oració principal i serveix per expressar que el desenvolupament de l'acció de la principal depèn del desenvolupament de l'acció de la subordinada. Per exemple:
A mesura que s'anava fent fosc creixia la nostra por (la [...]
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
Per expressar el significat de 'seguir la pròpia intenció' es pot fer servir la construcció anar a la seva (o a la meva, a la teva, etc,). Per exemple:
Els ho he dit mil vegades, però sempre van a la seva.
A l'hora de fer servir aquesta locució, cal tenir en compte que la forma del possessiu [...]
Per expressar el sentit de 'contràriament', podem fer servir la locució en canvi. Per exemple:
Vaig arribar a l'hora. Ella, en canvi, va arribar tard.
Aquesta locució també té el sentit de 'en compensació'. Per exemple:
Sempre l'estàs consentint i ell no et dona res en canvi.
Ara bé, amb [...]
Amb el significat de 'a cada moment, sempre, a qualsevol hora', es pot utilitzar l'adverbi tothora o bé les locucions sinònimes a tota hora i a totes hores, però no a tothora. Per exemple:
Des d'aquell dia que penso en ella tothora.
En aquell restaurant hi ha cua a tota hora.
Em persegueix a [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valor espacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un [...]
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició aper fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]