) propi peu, convé restringir-la a casos en què es vulgui emfasitzar la dificultat o l'esforç de qui fa l'acció. Per exemple:
El pelegrí està esgotat, malgrat els esforços no aconsegueix arribar a la catedral pel seu propi peu.
Després de l'accident, va poder baixar del cotxe pel seu propi peu, sense l [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere un nom propi, que és qui té més edat de dues persones que tenen el mateix nom. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels júniors, de més de vint-i-un anys d'edat. Relatiu o pertanyent als sèniors. [...]
Variació moderada dels antígens d'un microorganisme, generalment per acumulació de mutacions puntuals en el propi genoma, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaç la immunitat adaptativa creada per contacte previ amb el mateix microorganisme. [...]
Variació moderada dels antígens d'un microorganisme, generalment per acumulació de mutacions puntuals en el propi genoma, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaç la immunitat adaptativa creada per contacte previ amb el mateix microorganisme. [...]
Individu humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí. [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]