, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciacióde la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot enparlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
[o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, enalguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra [...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
En la majoria deparlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta devocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]