1.
renunciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, cedir per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret). Renunciar una herència, una promoció, un títol, un càrrec. Renunciar a una herència, a un càrrec. Abandonar una cosa definitivament, cessar de pretendre-la. Renunciar al [...]
|
2.
renunciar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
renunciar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cedir] renunciar intr. Mai no renunciaré la meva part de l'herència, nunca renunciaré a mi parte de herencia. v intr 2 [abandonar] renunciar. Va renunciar al món, renunció al mundo. 3 renunciar a si mateix renunciarse a sí mismo. [...]
|
4.
renunciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [abandonar] renunciar. Renunciar al mundo, renunciar al món. 2 [ceder] renunciar tr. Renunciar a sus derechos, a un título, renunciar els seus drets, un títol. 3 [en los naipes] renunciar. 4 renunciarse a sí mismo renunciar a si mateix. [...]
|
5.
renunciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. deixar(->) cedir(->) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar(tr.) abandonar(->) renegar(una idea, una religió) repudiar(pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest [...]
1 v. tr. deixar (→) cedir (→) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar (tr.) abandonar (→) renegar (una idea, una religió) repudiar (pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest honor. dimitir o demetre (un càrrec) 2 v. intr. Abandonar definitivament, cessar de pretendre. desistir (de fer una cosa) privar-se de departir-se de, renunciar a la manera de pensar o d'obrar. desprendre's o deseixir-se (d'una cosa) retirar-se. Es retirà del món (del teatre, etc.). deposar. Deposar el seu orgull, la seva actitud. desapropiar-se. Es desapropià de totes les coses mundanes. despullar-se (fig.). Despullar-se del poder. sacrificar (una cosa), renunciar-hi per a l'obtenció de quelcom d'altre. deixar-ho córrer plegar banderes (fig.), renunciar a una empresa començada. treure's (una cosa) del cap (o de la barretina) fer-hi una (o la) creu (fig). Va agafar el noiet... i, encarant-lo amb la mar... va dir: Fes-hi la creu per un mai més (Ruyra). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
renunciar [a]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
[...]
|
7.
renunciar a un intent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Decidir, un aixecador, no fer un dels tres intents a què té dret, generalment per motius tàctics. [...]
|
8.
renunciar a l'acció civil
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
9.
renunciar a l'acció penal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
10.
Equivalències castellà - català. renunciar a v intr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
renunciar a v intr - renunciar (a) v tr/intr Una persona o una entitat, decidir de no
agafar o no executar allò que li pertany, allò a què té dret, per voluntat pròpia
i amb caràcter de decisió permanent.
CA: Renuncià l'herència (o a l'herència). Renunciar un càrrec (o a un càrrec). [...]
|