FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element detrític de roca, de caires angulosos, de 2 a 256 mil·límetres de grandària. Fletxa més curta que les ordinàries i de punta quadrangular o triangular molt pesant. Fajol bord. Castanya d'aigua. Tríbol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Augment en grandària, quantitat, nombre, valor, etc. A un increment petit de la variable correspon un increment petit de la funció. Acreixement, augment, de prosperitat, riquesa, etc. Allò en què augmenta una cosa. Prendre una cosa increment. Afix afegit, per exigències de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer del gènere Ochotona, de l'ordre dels lagomorfs, de la grandària d'una rata però de cos arrodonit, diürn, colonial, que viu a l'Àsia i a la part occidental de l'Amèrica del Nord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Engrandir, augmentar (el valor d'una magnitud). Els microscopis, els telescopis, etc., engrandir l'angle sota el qual s'observa (un objecte) per tal d'augmentar-ne la grandària aparent. Desenvolupar extensament (una idea, un assumpte). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos oblong i moderadament comprimit, cap de perfil arrodonit, una sola aleta dorsal, aletes ventrals situades sota les pectorals, de grandària mitjana o grossa, que inclou el trotllo. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té límits fixats. Determinat en grandària o en extensió. Dimensions definides. Proporcions definides. En gram., que designa d'una manera precisa i unívoca. L'article definit el i les seves variants flexives. Un sintagma nominal definit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de portar o traginar. Tragins . Pagar els ports. Manera de portar el cos. Té mal port, aquell. Grandària i forma que presenten edificis, arbres, etc. Un arbre amb port de bandera, de canelobre, forestal, isolat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment de roca dura, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament, que en granulometria té entre 64 i 256 mil·límetres de grandària. Un camp, un camí, ple de còdols. Còdols de riera. Un cop de còdol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedra rodona de la grandària del puny. Pedra grossa de reble que es pot agafar còmodament amb la mà. Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cep d'una varietat que dona raïm de grans grossos i ovalats. Raïm de cep moscatell. Vi dolç i perfumat que es fa amb raïm moscatell. Prendre una copeta de moscatell. Prunera d'una varietat que dona prunes de color groc i de grandària mitjana. [...]
