1 escalivar escamnar donar una lliçó 2 (escarmentar-sepron.) sortir-ne amb les mans al cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 coure. 2 escarmentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (≠ escamar) escarmentar. 2 (escamnar-sepron.) endurir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. escarmentar, aprendre de l'experiència per no tornar a caure en falta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

excessivament. 2 Fer desconfiar: Desfiar. Les seves paraules sornegueres em desfiaren d'anar-hi. Escamnar. Escalivar(fig.). Cp. escarmentar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 punir penar imposar un correctiu (o una sanció) multar, castigar amb una pena pecuniària. penyorar, íd. escarmentar(v. tr.), fer sofrir un càstig a algú per tal que es corregeixi. corregir, castigar algú per emmenar-lo a la regla. El pare el va corregir severament, amb una bona allisada [...]

) covera, ganes de covar, que mostren les gallines quan es fan lloques. cerquera(de cercar; usat a Mallorca. Alc.) berenera(de berenar; usat a les Illes. Alc.) 3 Tenir ganes de: Estar d'humor per(s'usa esp. en frases negatives). Fer perdre les ganes: Malcorar. Desenllaminir. Desenllepolir. Escarmentar [...]