El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.

• Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple:
  Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació.
  Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava que l'havíem vista a l'escola.

• Com a verb d'aparença, semblar també es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. Amb la subordinada d'infinitiu, però, el verb semblar no duu un complement de datiu. Generalment, tampoc no apareix la subordinada d'infinitiu quan el verb semblar porta un auxiliar. Per exemple:
  La proposta sembla que prové del teu pare o La proposta sembla provenir del teu pare (paral·leles a Sembla que la proposta prové del teu pare).

Finalment, cal tenir en compte que darrerament, s'ha estès la construcció sembla ser que, amb sentit impersonal, que equival a les expressions més generals sembla que, es diu que, diuen que o es veu que. Per exemple:

Sembla ser que l'economia remuntarà durant l'estiu.