61.
subjecte
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [agafat] sujeto -ta. 2 [al poder d'un altre] sujeto -ta, dominado -da, sometido -da. Jamaica està subjecta a la Gran Bretanya, Jamaica está sujeta a (o dominada por) Gran Bretaña. 3 [a quelcom inevitable] sujeto -ta. Tots estem subjectes a la mort, todos estamos sujetos a la muerte. 4 [a [...]
|
62.
os 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vestido color hueso. 6 ésser un os dur de rosegar fig i fam ser un hueso duro de roer, ser duro de pelar. 7 moldre els ossos fig i fam hacer migas (o polvo, o añicos), moler, dejar agotado. 8 no tenir cap os sencer fig i fam no poder uno con sus huesos, caerse a pedazos, tener los huesos molidos. 9 no [...]
|
63.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, acabarás loco. Tu pararàs lladre, tú pararás en ladrón. 23 anar a parar a ir a parar a. La pilota anà a parar al carrer, el balón fue a parar a la calle. 24 anar a parar a venir a parar a. La pilota anà a parar als meus peus, la pelota vino a parar a mis pies. 25 no parar fam no parar. 26 no poder parar no [...]
|
64.
veure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[demostrar] hacer ver. M'ha fet veure el meu error, me ha hecho ver mi error. 21 fer veure que [fingir] hacer como que (o hacer ver que). 22 ho veia venir lo veía venir. 23 haver vist prou poder despedirse de, poder decir adiós a. Si li deixes algun llibre, ja l'has vist prou!, si le dejas algún libro, ¡ya [...]
|
65.
fetge
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un bon fetge, o no posar-se pedres al fetge) fig i fam [ésser molt calmós] paseársele a uno el alma por el cuerpo. 4 treure el fetge per la boca fig i fam [fatigar-se en extrem] no poder con su alma, echar los bofes (o las asaduras). 5 treure el fetge per la boca fig i fam [treballar molt] echar los [...]
|
66.
plaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [agradar] gustar, placer. No em plau gens, no me gusta nada. Em plau de poder-vos ésser útil, me place poder serle útil. 2 com us plagui como (o como le) guste. 3 em plau de comunicar-vos me place (o me honro en) comunicarle. 4 per mi, pot fer allò que li plagui por mí, que haga lo que le [...]
|
67.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tomar, coger. Vam agafar una drecera, tomamos un atajo. 7 coger, tomar. Agafar fred, coger frío. 8 coger, conciliar. No poder agafar el son, no poder coger el sueño. 9 [acceptar] coger, tomar. Agafeu els diners que us donin, coged el dinero que os den. 10 [retenir] coger. Aquests tapissos agafen molta [...]
v tr 1 [subjectar] coger, agarrar, asir, tomar. 2 [atrapar] coger, pillar, prender, agarrar, detener, arrestar, echar mano (o la mano) a. Agafar un fugitiu, coger a un fugitivo. 3 [prendre] coger, quitar. 4 [contractar] coger, tomar. Agafar minyona, coger criada. 5 [un vehicle] tomar, coger. 6 tomar, coger. Vam agafar una drecera, tomamos un atajo. 7 coger, tomar. Agafar fred, coger frío. 8 coger, conciliar. No poder agafar el son, no poder coger el sueño. 9 [acceptar] coger, tomar. Agafeu els diners que us donin, coged el dinero que os den. 10 [retenir] coger. Aquests tapissos agafen molta pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 coger, pillar. Em van agafar per sorpresa, me cogieron por sorpresa. 15 [sorprendre] coger, pillar. Agafar algú en una mentida, coger a alguien en una mentira. 16 fig coger, tomar. Agafar les coses amb interès, coger las cosas con interés. 17 agafar-ho al vol fig i fam [ésser molt llest] cogerlas al vuelo. 18 agafar per coger de (o por). 19 ho agafes o ho deixes lo tomas o lo dejas. 20 no haver-hi per on agafar-ho fig i fam no haber por donde cogerlo. v intr 21 [sobrevenir] venir, tomar. Li han agafat ganes de riure, le han venido ganas de reír. 22 [arrelar] prender, arraigar. 23 [enganxar] pegar. Aquesta pega no agafa, esta cola no pega. v pron 24 cogerse, agarrarse, asirse. Agafar-se a la barana, cogerse a la barandilla. 25 [enganxar-se] pegarse. L'arròs s'ha agafat, el arroz se ha pegado. 26 fig tomar tr. Agafar-s'ho pel costat que crema, tomarlo por donde quema. 27 [aprofitar] agarrarse. S'agafa a qualsevol excusa per no treballar, se agarra a cualquier excusa para no trabajar. 28 ballar agafats bailar agarrado. |
68.
carbassa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bonetera (o pastelera). 7 carbassa vinatera (o vinera) calabaza vinatera (o de peregrino, o de San Roque). 8 donar carbassa fig [suspendre, refusar] dar calabazas, catear. 9 ésser tap i carbassa [ésser inseparables] ser uña y carne. 10 nedar sense carbasses fig no necesitar ayuda (o andadores). 11 no poder [...]
|
69.
allò
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interesante. 7 d'allò més [en gran quantitat] en cantidad, a capazos, a patadas, a porrillo, a espuertas, a montones. Pomes? N'hi havia d'allò més, ¿manzanas? Había en cantidad. 8 d'allò més [molt] de lo lindo, a más no poder. Ens vam divertir d'allò més, nos divertimos de lo lindo. 9 d'allò que de lo que. 10 [...]
|
70.
roda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comulgar con ruedas de molino. 10 fer la roda [el paó, etc] hacer la rueda. 11 no poder anar ni amb rodes fig [una cosa] no ir, no marchar, no ir (o no marchar) de ninguna manera. 12 roda anterior (o del davant) rueda delantera. 13 roda caterina (o d'àncora, o d'escapament) [rellotgeria] rueda catalina. 14 [...]
|