, gairebé a flor d'aigua, on poden encallar fàcilment les embarcacions. Altiplà marí aïllat de la plataforma continental vorejat per una depressió o gorja profunda que ocupa la part mitjana o externa de la plataforma. Planassa submarina on hi ha un cúmul passiu, en part [...]

v tr 1 mar [poner en seco] treure. v intr 2 mar [encallar] encallar, embarrancar. 3 [un asunto] encallar-se pron.  [...]

v intr mar encallar, embarrancar.  [...]

v tr 1 [cubrir de arena] arenar, sorrar. v pron 2 [encallar un barco] encallar intr, encallar-se.  [...]

v tr 1 [encallar] fer embarrancar, fer encallar. 2 [dragar] dragar [i deixar en forma de terrassa].  [...]

v pron 1 agr [el arado] encallar intr. 2 [embrollarse al hablar] embarbollar-se.  [...]

v intr 1 [descollar] excel·lir, sobresortir. 2 amer [encallarse] encallar. 3 amer fig [malograrse] fracassar, fer figa.  [...]

Reduir una fibra a fil. torçaro tòrcer retòrcer encallar, retòrcer un fil en dues operacions de torçat. conxar, filar els caps d'una corda que comença a desfilar-se. cordellar, filar corda (Alc.). cordar, filar cànem o una altra fibra formant corda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 abarrancar, aixaragallar. El aguacero abarrancó los campos, l'aiguat ha abarrancat els camps. v intr 2 mar [embarrancar] encallar. v pron 3 mar encallar-se. 4 fig [meterse en un atolladero] empantanegar-se.  [...]

-da adj 1 [una cañería] embussat -ada, embossat -ada. 2 [un mecanismo] encallat -ada. 3 fig empantanegat -ada. 4 fig amoïnat -ada. 5 quedarse atascado fig i fam encallar (o encallar-se), embarrancar (o embarrancar-se).  [...]