FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar produint un so desagradable. Vam sentir carrisquejar el pany i la porta es va obrir. carrisquejar de dents Fregar les dents de baix contra les de dalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar (un ordre de coses), obrir al públic, etc., especialment amb certa solemnitat. Inaugurar una exposició, un teatre, un ferrocarril. Inaugurar una estàtua. Inaugurar un nou règim. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar per atènyer la consecució (d'un fi). Van intentar inútilment obrir la porta. Promoure (una acció judicial). Va intentar una demanda contra els propietaris del pis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir la boca amb un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'una expiració prolongada, per efecte de la son, de la gana, de la fatiga, del tedi. Badallar de gana. Badallar de son. Fer badalls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d'un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc. Esberlar el cap a algú. Esberlar-se una torre, una magrana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treballar amb l'aixada, el càvec o altra eina similar. Cavar la terra per girar-la, treure'n l'herba. Cavar un camp. Cavar la vinya. Cavar la llavor. Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), generalment a cops de pic, un clot, un vall, etc. Fer (en una peça) la cavitat necessària [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part carnosa mòbil que limita l'obertura de la boca per sobre o per sota. Llavi superior, inferior. Llavis gruixuts, prims. Obrir, cloure, estrènyer, els llavis. Pintar-se els llavis. llavi fes [o llavi leporí] Fissura d'un dels llavis, especialment el superior, deguda a la manca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que conté sortints que es fiquen en entrants o buits, quedar privada del moviment normal. Una peça de ferro que entra dins d'una altra, empernar-se. La clau s'ha engalavernat i no puc obrir. Enrederar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de revolar. d'una revolada [o amb una revolada] Amb un moviment ràpid i violent, com una estirada, una empenta, etc. M'ho prengué de les mans amb una revolada. Va obrir la porta d'una revolada. [...]
