FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treball que hom té l'obligació de fer, que li han assenyalat o s'ha assenyalat. Fer algú la seva tasca. Anar a la tasca. Posar-se a la tasca. Deixar la tasca. Les tasques d'una acadèmia. Acabar la tasca del dia. a tasca A preu fet. Imposició senyorial equivalent a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procurar-se amb treball. El pa que menja, ja l'afanya prou. Treballar sol·lícitament. En la feina s'afanya molt. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Mai més no acabarà la tasca: no s'hi afanya gaire. Fer diligències actives. Avui, per a guanyar-se la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'escrupolós. Mirament minuciós en el compliment del deure, en l'execució d'una tasca, en l'examen d'alguna cosa, etc. Ho fa tot amb una gran escrupolositat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la freixura. Matar². Si m'enganyes, t'esfreixuraré. Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca. Ara m'esfreixuro en aquesta dura tasca, però després podré descansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vetllar. Consagrar moltes vetlles a l'estudi. Conjunt de les hores de vespre en què hom està llevat, que hom dedica a una tasca, etc. A casa passem les vetlles llegint. Vigília 1 1 . [...]