FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que hom es posa al cap per cobrir-lo o abrigar-lo. Lligada . Material emprat en medicina per a lligar un vas, estrangular una part o fixar, en ortodòncia, una dent a un aparell o a una altra dent. Línia corba amb què s'indica que dues o més notes han d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
batents de la porta. Enganxar-se els dits en una esquerda. enganxar-se els dits Picar-se els dits. Lligar, comprometre, amb habilitats, enginy, etc., a fer alguna cosa. Jo no volia treballar en aquell projecte, però m'han sabut enganxar. Fer assentar plaça de soldat (a algú), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (una cosa) a una altra, lligant-la-hi, clavant-la-hi, perquè no se'n pugui separar. Va fermar la corda a una biga del sostre. Lligar amb una corda, una cadena o un altre lligam (una bèstia) a una anella, estaca, etc., perquè no pugui fugir. Fermar la mula a un arbre. Hem [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de lligar. Conjunt de coses o de persones lligades. Els guàrdies duien una lligada de presos. Nus, volta, etc., de la corda, del cordill, del fil o d'un altre lligam amb què es lliga quelcom. Fer una lligada amb filferro a una branca. Fer una lligada en un vas sanguini. Baga o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de lligar o de lligar-se; l'efecte. Impediment d'obrar amb llibertat. Haver de tenir tantes consideracions és un lligament. Làmina, feix o cordó de teixit fibrós que serveix d'unió a les articulacions o entre algunes parts dels ossos o cartílags. Replec [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
negat els baixos de les cases de la rambla. Fer massa clara (una salsa), posar-hi tant de líquid que no arriba a lligar. Una salsa, no lligar-se. L'allioli s'ha negat. Provocar l'arribada d'un excés de combustible a la cambra de combustió (d'un motor d'explosió) que pot fer-ne [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punts amb una agulla. Lligar (diverses coses) disposant-les en fila. Agafar tot dret (un camí). Van enfilar el carrer que duia a la plaça major. Enfilar pel carrer. L'aigua va enfilar pel camí de l'esquerra. Pujar en un lloc alt i dificultós valent-se alhora dels peus i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
disposada transversalment en un pilar o una biga de formigó armat que serveix per a lligar les barres principals de l'armadura i per a resistir els esforços tallants. estrep de monjo Abraçadora de ferro que subjecta un tirant amb l'extrem inferior del monjo. Persona o cosa que serveix de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
econòmica. Corba de Phillips. Corba de Lorenz. Peça corba que forma part d'un cèrcol. Motlle de fer teules. En nàut., peça forta de fusta que fa naturalment angle i serveix per a assegurar o lligar dos fusts units angularment. corba coral En nàut., corba que ajunta el codast [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Coll llarg, curt. Lligar una bèstia pel coll. Passar un riu amb l'aigua fins al coll. Estirar el coll per veure-hi millor. Estar endeutat fins al coll. anar amb el coll dret [...]
