Resultats de la cerca frase exacta: 39
|
11.
pretèrit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent completament al passat. Passat1 1 3. El pretèrit imperfet, perfet, perifràstic. [...]
|
|
12.
imperfectiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que designa situacions en curs o situacions repetides d'una manera habitual en el moment que es pren com a referència. El present i l'imperfet tenen aspecte imperfectiu. Temps imperfectiu. [...]
|
|
13.
Verb donar: amb el so c/g o sense? / donc o dono?, dongui o doni?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu
dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu [...]
|
|
14.
Verb 'comparèixer': amb el so de 'c/g' o sense? / 'compareixo' o 'comparec'?, 'compareixi' o 'comparegui'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d [...]
|
|
15.
Verbs que es conjuguen com 'beure': 'bec', 'begui', etc. / Verbs amb formes velaritzades
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb beure presenta formes velaritzades en la primera persona del present d'indicatiu (bec) i en totes les persones del present de subjuntiu (begui), el passat simple (begué), l'imperfet de subjuntiu (begués) i el participi (begut).
Altres verbs que també tenen formes velaritzades en aquests [...]
|
|
16.
anar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient. La pedra va anar a rompre un vidre. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o per i en imperfet, denota que l'acció indicada per aquell infinitiu estava a punt d'esdevenir-se. El cotxe anava a caure. Fer de [...]
|
|
17.
Verb 'argüir': ús de la dièresi
Font
Fitxes de l'Optimot
, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
Present d'indicatiu: arguïm, arguïu
Present de subjuntiu: arguïm, arguïu
Imperatiu: arguïm, arguïu
Imperfet d [...]
|
|
18.
Verbs 'aparèixer' i 'conèixer': amb el so de 'c/g' o sense? / 'apareixo' o 'aparec'?, 'coneixi' o 'conegui'?
Font
Fitxes de l'Optimot
les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d'indicatiu
aparec
conec
Present de subjuntiu
aparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin
conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin
Imperfet de subjuntiu
aparegués [...]
|
|
19.
La vocal 'e': accent tancat o agut / Distribució d'accents oberts i tancats
Font
Fitxes de l'Optimot
: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué [...]
|
|
20.
temps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de referència, generalment el moment de l'acte de parla. Conjunt de formes conjugades del verb que comparteixen propietats relacionades amb les categories gramaticals del temps, el mode i l'aspecte. L'imperfet d'indicatiu és un temps de passat d'aspecte imperfectiu. temps absolut Temps [...]
|
