FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar (algú) d'atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l'havia frustrat. Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte. Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L'espia va frustrar el plans de l'exèrcit. Ha frustrat les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rep les confidències d'algú. El meu amic més confident. Un astre confident. El meu confident. La confident dels seus amors. Espia 1 . Alerta, és un confident de la policia. Moble de saló, d'origen francès, fet per a seure-hi dues persones de costat però [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar cautelosament, amagadament (algú, allò que fa, que diu, etc.). L'espiaven de lluny. Espiar els passos d'algú. Espiar els moviments de l'enemic. Ves amb compte a parlar: algú ens espia. Estar amatent (a una ocasió) per actuar. Espiàvem el moment favorable per [...]
La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que [...]