Persona que espia, especialment que intenta descobrir què fa un altre per delatar-lo. [...]

Espia 1 . [...]

Espia 1 . Espieta. [...]

Privar (algú) d'atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l'havia frustrat. Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte. Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L'espia va frustrar el plans de l'exèrcit. Ha frustrat les [...]

Que rep les confidències d'algú. El meu amic més confident. Un astre confident. El meu confident. La confident dels seus amors. Espia 1 . Alerta, és un confident de la policia. Moble de saló, d'origen francès, fet per a seure-hi dues persones de costat però [...]

Observar cautelosament, amagadament (algú, allò que fa, que diu, etc.). L'espiaven de lluny. Espiar els passos d'algú. Espiar els moviments de l'enemic. Ves amb compte a parlar: algú ens espia. Estar amatent (a una ocasió) per actuar. Espiàvem el moment favorable per [...]

La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple: escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]

m i f 1 [espia] espía. 2 fam [delator] chivato -ta, soplón -ona, acusica, acusón -ona.  [...]

, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas. En els parlars que [...]

v tr mar 1 remolcar. 2 [espiar] estirar l'andarivell (o l'espia).  [...]