esporgar. Podar es diu més aviat dels arbres que de les plantes petites. S'usa esp. parlant dels ceps. espodassar, podar a mitges. arramellar, tallar les branques baixes. coronaro caponar, tallar totes les branques perquè en surtin de noves. repelar, netejar per segona vegada un arbre [...]

(eina) dallo podall gatzoll estassabarderso tallabarder, podall gran. estassador(per a podar herba, bardisses, etc.) esporgador llimella falçó(->) estisores (o tisores) de podar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 castrar. 2 casar-se. 3 podar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

podall, falçó per a podar oliveres, tallar raïms, etc. dall, íd. falcilla llimella Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 llorejar(amb llorer) aureolar(amb una aurèola) nimbar(amb un nimbe, com les imatges de sants) Ant. Descoronar. 2 Fig. acabar. 3 premiar. 4 podar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 podar(->) encimar, esporgar pel cim. escatir castigar(un arbre), esporgar-lo massa. escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama. esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya. esbrostar, treure la brosta d'un arbre. esbrotar, treure els brots. esbrotonar, íd. esllucar, esporgar els [...]

esglevar, treure la gleva d'una terra per conrear-la. Cp. llaurar, cavar, fangar, sembrar, regar, eixarcolar, podar Ant. Ermar (una terra): deixar-la tornar erma. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. desemmatar, desembrossaro desemmalesar, íd. esbardissar, íd. esbrollaro desbrollar, íd. esbrossaro desbrossar, íd. esporgar(->) podar(->) descucaro escucar, netejar de cuques una planta. arpellaro arpellejar, netejar la terra amb les arpelles. desenrunar, netejar de runa un lloc. despedregar [...]

. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-sepron.) clivellar-se. 3 encreuar-se [...]