61.
inclinante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [que inclina] inclinatiu -iva. 2 [que se inclina] que s'inclina. [...]
|
62.
chacota
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [burla] riota, burla, befa, mofa. 2 [bulla] gresca, gatzara. 3 echar (o tomar) a chacota p fr i fam [burlarse] prendre's de broma. 4 hacer chacota [de algo o de alguien] fer-ne motiu de riota, fer-hi gresca. 5 tomárselo todo a chacota fam riure's del mort i del qui el vetlla, riure's de tot [...]
|
63.
extraviar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [desorientar] extraviar. 2 perdre. Me han extraviado el informe, m'han perdut l'informe. v pron 3 extraviar-se. Nos extraviamos por el bosque, ens vam extraviar pel bosc. 4 [una cosa] extraviar-se. 5 fig [la mirada] perdre's. 6 fig [llevar mala vida] extraviar-se [...]
|
64.
remitir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
remetre's, atenir-se. Remitirse a las instrucciones recibidas, remetre's a les instruccions rebudes. [...]
|
65.
acaecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: envejecer] [acontecer] esdevenir-se pron, succeir, passar, escaure's pron. [...]
|
66.
desimpresionar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desengañar] desenganyar, obrir els ulls. v pron 2 desenganyar-se, decebre's. [...]
|
67.
ocluir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: huir] v tr 1 med cloure. v pron 2 cloure's. [...]
|
68.
recluir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: huir] v tr 1 [encerrar] recloure. v pron 2 recloure's. [...]
|
69.
sobreentender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v tr 1 [sobrentender] sobreentendre. v pron 2 sobreentendre's. [...]
[participio pasado: podrido; infinitivo también podrir] v tr 1 podrir. v pron 2 podrir-se, corrompre's, descompondre's. 3 fig [de aburrimiento] morir-se. 4 fig [pasarlo mal] consumir-se. Se pudrió un año en la mili, es consumí un any en el servei. 5 ¡por ahí te pudras! fam així et rebentessis!, ves-te'n a pastar fang! 6 ¡que se pudra! fig que es faci fotre (o fúmer)! |
70.
tato 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj p fr [que pronuncia la c i la s com t]. [...]
|