Resultats de la cerca frase exacta: 568
|
101.
càlam
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les aràcies, de rizoma gros, anellat i aromàtic, que és emprat en farmàcia i en perfumeria i com a aromatitzant (Acorus calamus). Canya tallada en punxa utilitzada en l'antiguitat per a escriure amb tinta. [...]
|
|
102.
automatisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'automàtic. Execució de diferents actes sense la intervenció de la voluntat. Tècnica literària que consisteix a escriure maquinalment, evitant la intervenció de la voluntat. Element o conjunt d'elements que, aplicats a una operació o a una màquina, [...]
retolador -a
|
|
103.
retolador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que retola. Persona que es dedica a fer rètols. Estri manual per a escriure i dibuixar, proveït d'un dipòsit ple de tinta en contacte amb una punta de fibra tèxtil. Retolador fosforescent. Eina manual o semimecànica que produeix, fotogràficament, textos de rètols. [...]
|
|
104.
codificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunir (lleis, costums) en un codi. Aplicar un codi (a un missatge, a una informació). Modificar (el senyal d'una comunicació) amb l'objectiu que no pugui ésser captada d'una manera indiscriminada. Escriure (un programa informàtic) segons la sintaxi d'un llenguatge determinat. [...]
|
|
105.
tremp
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els metalls que han estat sotmesos al tremp. Un acer, una espasa, de bon tremp. Fermesa contreta pel caràcter, per la intel·ligència. Tall que es fa al canó d'una ploma perquè serveixi per a escriure. Petita làmina de metall terminada en punta partida al llarg que, fixada [...]
|
|
106.
teclat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de tecles d'un aparell, d'un instrument. El teclat d'un piano, d'una màquina d'escriure. Dispositiu constituït per un conjunt de tecles per a la introducció de dades i l'execució d'ordres de control, emprat en diversos equips electrònics, informàtics i [...]
|
|
107.
sis-cents -centes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a escriure. [...]
|
|
108.
escrivania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofici de notari o d'escrivà públic. Oficina o despatx del notari o de l'escrivà públic i dependències on es guardaven els llibres o els protocols notarials. Objecte d'escriptori que consisteix en un suport on van el tinter, les plomes i altres estris d'escriure. Una [...]
|
|
109.
despatx
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
despatx Obrir un despatx. Estança destinada a l'estudi, a la lectura, a la investigació, on sol haver-hi prestatgeries, taula, màquina d'escriure, ordinador, etc. Conjunt del mobiliari que compon un despatx. Comunicació adreçada a algú per via ràpida. Un despatx urgent [...]
|
|
110.
engarrotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Picar amb un garrot (un fardell), especialment amb l'objecte de comprimir-lo. Donar voltes amb un garrot o tros de fusta (a una corda, un filferro) perquè estrenyi bé allò que subjecta. Posar tibant o ert com un garrot. Per escriure a màquina no has d'engarrotar els dits [...]
|
retolador -a
1 adj. [LC] Que retola.
2 m. i f. [LC] Persona que es dedica a fer rètols.
3 1 m. [ECO] [LC] [AQ] Estri manual per a escriure i dibuixar, proveït d'un dipòsit ple de tinta en contacte amb una punta de fibra tèxtil. Retolador fosforescent.
3 2 f. [AF] Eina manual o semimecànica que produeix, fotogràficament, textos de rètols.