esgallar xapar asclar tasconar, esberlar fusta amb el tascó. obrir, estellar, fendir, trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esberlar, tallar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 esquerdissar clivellar esberlar(->) 2 (esquerdar-sepron.) ferir-se(un atuell) fendre's consentir-se, esquerdar-se lleugerament. El càntir ha topat amb l'aixeta i s'ha consentit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. repartir. dividir(->) migpartir, partir per la meitat. tercejar, patir en tres parts. seccionar, partir en seccions. impartir, partir distribuint a cada u la seva part. escuixar, partir una cosa pel punt on està entroncada amb una altra. Cp. esberlar, esqueixar, badar 2 v [...]

esberlar asclar esbardellar esquerdillar, rompre fent esquerdills. esquerdar tasconar, estellar amb un tascó. picar la llenya, trossejar-la. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pedrada. esquerdar(->) esbotzar(->), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar(->) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixaro escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar(->), trencar el broc. esberlar(->), trencar en [...]

que la tancava. forçar, obrir per força una porta, una finestra, etc. descloure(->), obrir allò que era clos, però que normalment pot obrir-se. Descloure els llavis, els ulls, etc. desclucar, obrir els ulls. esberlar. Esberlar un albercoc. esbaconaro obrir en canal, obrir de dalt a [...]

. Escatir-se les ungles. fendreo fendir(l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar estellaro asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les. escapçar, pròp. decapitar (->); en general, tallar la punta d'una cosa. escabotar [...]