Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d'un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc. Esberlar el cap a algú. Esberlar-se una torre, una magrana. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Trencar o trencar-se un os o una altra estructura en el sentit de les seves fibres, segons una línia de mínima resistència. [...]

v tr 1 rajar, hender, partir. Esberlar la soca d'un arbre, rajar la cepa de un árbol. 2 [ametllons, avellanes, etc] cascar, partir. 3 abrir, partir. D'un cop li esberlaren el cap, de un golpe le abrieron la cabeza. v pron 4 [una fruita] abrirse, rajarse.  [...]

esgallar xapar asclar tasconar, esberlar fusta amb el tascó. obrir, estellar, fendir, trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esberlar, reforçar, amb un tascó o tascons. Tasconar una pedra. Tasconar un mànec. [...]

Esclafar la closca (d'una ametlla, d'una nou, d'un cacau, etc.). Esberlar, fer trossos. [...]

Esberlar . Xapar un ametlló. El vent ha xapat les fulles del plataner. [...]

Dividir (una cosa) en escames, en làmines. Esberlar (un mineral, una roca) en fragments que tenen un o més sistemes de superfícies paral·leles. Certs minerals s'exfolien. [...]