1.
aparentment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En aparença. Aquesta feina és aparentment fàcil. [...]
|
2.
bultra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'arbres o d'altres plantes que forma aparentment una sola massa. [...]
|
3.
pliotropia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestació de l'efecte d'un gen mutant en diferents aspectes del fenotip aparentment no relacionats. [...]
pliotropia
f. [BI] Manifestació de l'efecte d'un gen mutant en diferents aspectes del fenotip aparentment no relacionats. |
4.
rostroconquis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe extingida de mol·luscos, amb conquilla aparentment bivalve, marins, exclusius del paleozoic. Individu d'aquesta classe. [...]
|
5.
catàlisi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modificació de la velocitat d'una reacció química produïda per la presència d'una substància que roman aparentment intacta. [...]
|
6.
hipogin -ògina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inserit aparentment sota l'ovari, s'aplica a les peces florals. D'ovari súper, s'aplica a la flor. [...]
|
7.
bangiofícies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe tradicional d'algues vermelles, que inclou les que són aparentment més primitives i no presenten carposporòfit. Individu d'aquesta classe. [...]
|
8.
epigin -ígina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inserit aparentment sobre l'ovari, el qual és ínfer, s'aplica a les peces florals. D'ovari ínfer, s'aplica a la flor. [...]
|
9.
fucals
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'algues brunes, que presenten aparentment una sola generació productora de gàmetes, ben representades a les mars fredes. Individu d'aquest ordre. [...]
|
10.
recaiguda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recaure; l'efecte. Represa evolutiva d'una malaltia que estava aparentment en via de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció. [...]
|