FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina de Pelagi, que minimitza el paper de la gràcia divina i exalta la capacitat humana de fer el bé i evitar el mal i merèixer, així, la salvació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina. Donar un càstig a un col·legial. Càstig lleuger, sever, cruel, injust. Sofrir, merèixer, témer, un càstig. Ha rebut el càstig de la seva falta. En càstig, faràs això. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'indulgent, facilitat a perdonar, a disculpar. Sabé merèixer la meva indulgència. Remissió que fa l'Església de les penes degudes als pecats. Guanyar indulgències. Acordar indulgències. Una indulgència de cent dies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
confiança a algú. Tenir la confiança d'algú. Perdre la confiança d'algú. Guanyar-se, merèixer, la confiança d'algú. Abusar de la confiança d'algú. Condemnat per abús de confiança. El president ha plantejat la qüestió de confiança. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do que es confereix públicament en reconeixement d'un mèrit o per a encoratjar algú. Merèixer un premi. Assignar, donar, concedir, un premi. El premi consisteix en una copa d'argent, en una flor natural. Obtenir el primer premi. Premi en diner, en llibres. Distribució de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
? Denominació, qualificació. De sant no en té sinó el nom. Aquest rei va merèixer el nom de Gran. Categoria lèxica que inclou les categories dels substantius i dels adjectius. Substantiu 2. Nom masculí, nom femení. Les regles de formació del plural dels noms. nom [...]