1.
agarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar, especialment amb força, fer presa. agarrat a la seva Que no cedeix en les seves opinions. L'arròs s'ha agarrat. Sobrevenir 1. Li ha agarrat un mal de cap fortíssim. [...]
|
2.
agarrar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
agarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 agafar, aferrar. Agarrar un cubo por el asa, agafar una galleda per la nansa. 2 [con fuerza] agarrar. 3 fig i fam [obtener] aconseguir, obtenir, pescar, treure. Agarrar un buen puesto de trabajo, aconseguir un bon lloc de treball. 4 [el sueño] agafar. 5 enganxar, pescar. Agarrar un buen [...]
v tr 1 agafar, aferrar. Agarrar un cubo por el asa, agafar una galleda per la nansa. 2 [con fuerza] agarrar. 3 fig i fam [obtener] aconseguir, obtenir, pescar, treure. Agarrar un buen puesto de trabajo, aconseguir un bon lloc de treball. 4 [el sueño] agafar. 5 enganxar, pescar. Agarrar un buen marido, pescar un bon marit. 6 guanyar. Agarró unos puntos en la clasificación, guanyà uns quants punts en la classificació. 7 [recibir] arreplegar, endur-se'n. Agarró dos bofetadas, se'n va endur un parell de bufetades. 8 [coger] agafar, pescar. Agarrar un resfriado, pescar un refredat. 9 [tener] tenir. Agarró un buen susto, tingué un bon esglai. 10 [alcanzar] atrapar, arreplegar, agafar. No han podido agarrarme, no han pogut atrapar-me. 11 agarrarla [emborracharse] agafar la (o una) pinya, agafar una mona. 12 agarrar y... [como quien no hace la cosa] i així, com aquell qui res.... Agarró y se bebió la botella entera, i així, com aquell qui res, es va beure tota l'ampolla. 13 agarrar y... [de pronto] i, sense més ni més.... Agarra y le da un tortazo, i, sense més ni més, li venta plantofada. 14 no saber por dónde agarrarlo fig no saber pas per on (o per quin cap) agafar-ho. v intr 15 [arraigar] agafar, arrelar. El pino piñonero agarra bien en la arena, el pi pinyoner agafa bé en el sauló. 16 amer [ir] enfilar (tr o intr), tirar, agafar tr. Agarra por esta calle, enfila [per] aquest carrer. 17 [girar] trencar, tombar. Después de aquella casa agarra por la derecha, després d'aquella casa trenca a la dreta. v pron 18 agafar-se, aferrar-se. Agarrarse a la barandilla para no caerse, agafar-se a la barana per no caure. 19 arrapar-se, enganxar-se. El musgo agarrado a la roca, la molsa arrapada a la roca. 20 fig agafar-se. Se agarra a cualquier excusa para no hacer lo que debe, s'agafa a qualsevol excusa per no fer el que ha de fer. 21 fam [pegarse] abraonar-se, agarbonar-se. 22 agarrarse del brazo anar de bracet. |
4.
agarrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [agafar] agarrar, coger. 2 [amb força] aferrar. [...]
|
5.
agarrada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'agarrar o d'agarrar-se. Discussió, disputa violenta. Els dos germans van tenir una agarrada, i des de llavors no es tracten. [...]
|
6.
engarrafar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [agarrar] engrapar. [...]
|
7.
grapar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Agafar l'extrem d'una planxa de neu amb una mà o amb totes dues mans, generalment mentre s'executa un salt o un truc. [...]
|
8.
enxarpar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fam agarrar, atrapar, coger. [...]
|
9.
xarpar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [enxarpar] agarrar, atrapar, coger. [...]
|
10.
arreplegar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [coses disperses] recoger, allegar, reunir. 2 [una malaltia] coger, agarrar, pillar, pescar. 3 [enxampar] atrapar, coger, agarrar, pillar. 4 [el bestiar] acorralar, arredilar. v pron 5 [amuntegar-se] amontonarse, apiñarse. [...]
|