Resultats de la cerca frase exacta: 105

51. obertura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és permesa. Peça d'orquestra posada al començament d'una suite, d'una òpera, d'un drama líric. L'obertura d'Els mestres cantaires de Nuremberg. En el joc d'escacs, conjunt de jugades inicials que generalment defineixen la tàctica de cada jugador. Constituent d'una [...]
52. dona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual. dona orquestra Música ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al seu damunt. dona pública Prostituta. Expressió adreçada a una dona per a indicar [...]
53. fusta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'orquestra simfònica format per tots els aeròfons de fusta.  [...]
54. ball
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, formant rodona i agafats de les mans, volten en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits. Peça de música per a ésser ballada. L'orquestra ha tocat uns balls molt airosos. Reunió de persones per a ballar. A casa seva donen un ball aquesta nit. Ball de carrer. Sala de ball [...]
55. direcció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dirigir. Confiar a algú la direcció d'un negoci. Tenir, portar, algú, la direcció d'un afer. Prendre algú la direcció d'una expedició. Treballar sota la direcció d'algú. Art de conduir una orquestra o un cor o qualsevol conjunt musical en [...]
56. reduir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al requerit per l'original. Reduir una partitura d'orquestra per a piano. Portar (algú) a sotmetre's, a una condició desagradable. Reduir algú a l'obediència, al silenci. Veure's reduït a la misèria, a demanar caritat. reduir-se un afer en allargs Restar sense [...]
57. metall
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tungstè, emprat en la fabricació d'eines de tall i de fileres de trefilar. metall tipogràfic Metall d'impremta. En heràld., classe d'esmalt que representa l'or o l'argent. Timbre de la veu. Conjunt d'instruments de metall d'una orquestra o d'una banda, com les trompetes, els [...]
58. 'composar' o 'compondre'?
Font Fitxes de l'Optimot
llibre composat de dues parts). Els membres que componen la família (i no Els membres que composen la família). L'orquestra es compon de gran varietat d'instruments (i no L'orquestra es composa...).  [...]
59. Participi del verb 'compondre': 'composat' o 'compost'?
Font Fitxes de l'Optimot
El participi del verb compondre, que significa 'formar, constituir, integrar', és compost, composta, compostos, compostes, i no composat, composada, composats, composades. Per exemple: El grup estava compost per sis membres. L'orquestra estava composta per israelians i palestins. Són obres [...]
60. vent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb un ventall. El vent que fa un tren. El vent d'una bala. vent de boca Paraules vanes. Gas engendrat a l'estómac o als intestins. Aire impregnat d'una olor, especialment el que deixa una bèstia al seu pas. Conjunt dels instruments de vent d'una orquestra o d'una banda. Corda [...]
Pàgines  6 / 11 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>