FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dos sons que, produïts simultàniament, formen un interval d'un acord perfecte. Repetició en dos o més mots de les vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba accentuada. Acord, concordança. Entre les nostres idees no hi ha consonància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar consonància. La poesia tradicional es basa en paraules que consonen. Estar d'acord, convenir. Aquestes maneres arrogants no consonen amb la seva pobresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre l'acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament. Després de molt discutir, acordaren de no fer-ho. Què ha acordat l'assemblea? Fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses). Acordar els colors, els tons, d'una pintura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conspirar; l'efecte. Figura jurídica que consisteix en el fet que dues o més persones, després de posar-se d'acord, decideixen de fer un acte delictiu. [...]
