Resultats de la cerca frase exacta: 648
|
81.
fenomenisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria segons la qual no hi ha altra realitat sinó la fenomènica. [...]
|
|
82.
immanentisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que nega l'existència de tota realitat transcendent al món. [...]
|
|
83.
biologisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a interpretar la realitat natural o cultural a partir de models biològics. [...]
|
|
84.
mònada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància simple que, segons certs filòsofs, és l'element últim de la realitat. [...]
|
|
85.
entelèquia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona, cosa, etc., que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva. [...]
|
|
86.
finalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que explica la realitat natural o històrica a partir de la finalitat. [...]
finalisme
m. [FS] Doctrina filosòfica que explica la realitat natural o històrica a partir de la finalitat. 
|
|
87.
miloca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que aparenta molt i és en realitat poca cosa. Estel 4 2. Gazània. [...]
|
|
88.
xenisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot estranger que designa una realitat d'una altra cultura i que és difícil de traduir. [...]
|
|
89.
esquizofrènia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Psicosi caracteritzada per una dissociació de les funcions psíquiques i la pèrdua de contacte amb la realitat. [...]
|
|
90.
etnociència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi del coneixement empíric d'un grup humà i de la seva forma de conceptualitzar la realitat. [...]
|
finalisme
m. [FS] Doctrina filosòfica que explica la realitat natural o històrica a partir de la finalitat.
m. [FS] Doctrina filosòfica que explica la realitat natural o històrica a partir de la finalitat.