11.
intel·lecció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El fet d'entendre. [...]
|
12.
caliginós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de calitja. Difícil d'entendre. [...]
|
13.
malentendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entendre malament. No és això: ho vas malentendre. [...]
|
14.
alèxia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Incapacitat d'entendre el llenguatge escrit deguda a una afecció cerebral. [...]
|
15.
entresenya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senya convinguda entre dues o més persones per a entendre's. [...]
|
16.
complicat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que consta de parts combinades o associades intricadament. Difícil d'entendre, de resoldre. Una teoria filosòfica complicada. Un afer complicat. Que té un caràcter difícil. El meu gendre és molt complicat, no ens avenim gaire. [...]
|
17.
mig 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No del tot, no enterament, gairebé. Una ampolla mig plena. Un tros de carn mig cuit mig cru. Anava mig nu. Estava mig mort. [usat principalment davant inf.] Mig entendre, mig alçar-se, mig badar-se, mig obrir, mig omplir. [...]
|
18.
enteniment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptitud, facultat, d'entendre. Ànima en tant que dotada d'enteniment. Seny 1 . [...]
|
19.
cavalcador 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marxapeu, pedrís, etc., per a ajudar a pujar a cavall. dur a cavalcador algú Fer-li entendre la raó. [...]
|
20.
reticència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud de reserva o de desconfiança. De seguida constatà les reticències amb què era rebuda la seva proposta. Acció de callar una cosa en allò que hom diu, deixant-la, però, entendre. Figura retòrica que consisteix a deixar incompleta una frase donant [...]
cavalcador1
|