Resultats de la cerca bàsica: 1.303

Diccionari de la llengua catalana
1. propi pròpia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és d'una persona o d'una cosa amb exclusió de tota altra. La raó és pròpia solament de l'ésser humà. Això que fas és propi d'un eixelebrat. D'un mateix i no d'altri. Això ho sap per experiència pròpia. Ho he vist amb els meus propis [...]
2. mateix 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ell mateix s'ha descobert. Aquest dibuix, el faré jo mateixa, no ajudada o assistida de ningú. Precisament tal cosa, no altra que, àdhuc. Els mateixos botxins ploraven. Propi i no d'altri. Ell és el culpable, el seu mateix pare ho reconeix. Dansa popular mallorquina semblant [...]
3. mateix 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps o de mode, els emfasitza. La directora mateix ens ho va dir. Ella mateix ens ho va dir. Ens trobarem aquí mateix. Avui mateix hi aniré. Ho farem així mateix, tal com ell ha ordenat. Aquest [...]
4. propí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur de la sèrie acetilènica o alquí, de fórmula CH≡CCH3. [...]
5. narcisisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfacció de si mateix, complaença excessiva en les pròpies qualitats o obres. Amor dirigit vers el propi jo o l'ideal del jo. [...]
6. automorfisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a projectar el psiquisme propi en el psiquisme d'altri, àdhuc en el d'animals. Isomorfisme establert entre un conjunt i ell mateix. [...]
7. sènior
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere un nom propi, que és qui té més edat de dues persones que tenen el mateix nom. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels júniors, de més de vint-i-un anys d'edat. Relatiu o pertanyent als sèniors.  [...]
8. egoisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excessiu amor de si mateix que fa atendre únicament a l'interès propi àdhuc en dany d'altri. És d'un egoisme feroç. Un vil egoisme. [...]
9. júnior
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere un nom propi, que és qui té menys edat de dues persones que tenen el mateix nom. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels juvenils i inferior a la dels sèniors, de divuit a vint-i-un anys d'edat. Relatiu o pertanyent als júniors.  [...]
10. carposporòfit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a la generació productiva de carpòspores, format per un conjunt de filaments que neixen damunt mateix del gametòfit per desenvolupament del zigot, propi de la majoria d'algues vermelles. [...]
Pàgines  1 / 131 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>