Fer content (algú) satisfent els seus desitjos, les seves aspiracions. Hi ha tanta demanadissa, que no podem acontentar tothom. Donar-se per content, satisfet, no desitjar res més. Ens acontentarem amb el mateix guany que l'any passat. Acontenta't amb el que et donaran i no demanis res [...]

De mal acontentar. [...]

Acció d'acontentar o d'acontentar-se. [...]

difícil. Un camí difícil. Que dona fatic, turment. Un treball difícil. Una situació difícil. Que costa de tractar, d'acontentar, d'una delicadesa exigent. No troba bé res, és una persona difícil. [...]

Darreres gotes d'un líquid que han restat en un recipient. No hi ha cap altra ampolla: t'hauràs d'acontentar amb les escorrialles d'aquestes dues. Les escorrialles de la seva fortuna. [...]

qüestió delicada. Dotat d'una gran finesa d'apreciació, capaç de fer les distincions més subtils. Tenir un gust molt delicat, un paladar delicat, una orella molt delicada per a la música. De difícil acontentar. Ésser molt delicat en el menjar. Escrupolós 2 [...]

, ineficaç. Haver-se d'acontentar amb això: és un trist consol, és una trista gràcia. Un i no més, que és això i res més. Heu vingut un trist dia en tot l'any. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 10 [...]

'altri Fer-la-hi en consideració a aquest, responent-ne aquest. fer dues cares Tractar d'acontentar alhora les dues parts contràries. portar alguna cosa escrita a la cara No poder-la amagar, no poder-la dissimular. tenir cara d'agost [o fer cara d'agost] Tenir, fer, cara de benestant [...]