Resultats de la cerca frase exacta: 43

Diccionari de la llengua catalana
21. baldric
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de cuir o d'altra matèria per a aguantar l'espasa i que es porta entorn del cos des de l'espatlla dreta al costat esquerre, on s'ajunten els seus dos caps. [...]
22. pernil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuixa d'un animal, especialment del porc. Tenir una persona bons pernils. Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada per a ésser conservada. Pernil del país. pernil dolç Pernil de porc, desossat, assaonat i cuit.  [...]
23. espatllera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
24. acopar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar, cloure, (allò que és badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una mà s'acopà damunt la seva espatlla. Formar capçada o mata atapeïda. Acopar-se una col. Donar forma còncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma [...]
25. humeral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'húmer. Artèria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l'adoració dels fidels o [...]
26. engaltar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. Engaltà l'arma, disparà i l'ocell caigué mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i després sempre té problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o envà) per augmentar-ne [...]
27. directe -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boxejador llança des de l'altura de l'espatlla, en línia recta contra l'objectiu i amb l'ajut de l'impuls del cos. [...]
28. dislocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l'espatlla. S'ha dislocat un peu. Desplaçar (un constituent oracional) a la dreta o a l'esquerra de l'oració de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix [...]
29. ast
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de la llança, [...]
30. màniga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mànigues. anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa. mànigues a lloure [o mànigues penjants] Mànigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braç. donar llargues [...]
Pàgines  3 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>