v tr 1 [atontar] embajanir, fer tornar imbècil (o estúpid, o obtús). 2 [embobar] embadocar, embadalir, embabaiar. 3 fam [dejar pasmado] astorar, esbalair. [...]
v tr 1 [aniquilar] anorrear, anihilar. 2 [apocar] aclaparar, desfer. Sus palabras me dejaron anonadado, les seves paraules em van deixar aclaparat. 3 [pasmar] esbalair. 4 [en una discusión] confondre, desbaratar, humiliar. [...]
v tr 1 [asombrar] esbalair, admirar, deixar parat (o atònit, o estupefacte), meravellar. Su actitud me ha pasmado, la seva actitud m'ha esbalaït. 2 [enfriar mucho] glaçar, gelar. 3 p fr [helar las plantas] gelar. 4 p fr [provocar un desmayo] estabornir, fer perdre els sentits. v pron 5 [quedarse [...]
v tr 1 p fr [dar sombra] ombrejar, ombrar. 2 p fr [una pintura] ombrejar. 3 fig [asustar] espantar, espaventar. 4 fig [sorprender] sorprendre. 5 fig [causar admiración] deixar parat, admirar, meravellar, esbalair. v pron fig 6 [asustarse] espantar-se. 7 sorprendre's. No se asombra de (o por, o con [...]