v tr 1 [aniquilar] anorrear, anihilar. 2 [apocar] aclaparar, desfer. Sus palabras me dejaron anonadado, les seves paraules em van deixar aclaparat. 3 [pasmar] esbalair. 4 [en una discusión] confondre, desbaratar, humiliar.  [...]

v tr 1 [deslumbrar] enlluernar. 2 [pasmar] esbalair. 3 fig [deslumbrar] enlluernar, fascinar, encegar, al·lucinar. 4 [la lumbre] atiar. v pron 5 [los ojos] espurnejar intr, encendre's. 6 fig restar enlluernat.  [...]

v tr 1 [asombrar] esbalair, admirar, deixar parat (o atònit, o estupefacte), meravellar. Su actitud me ha pasmado, la seva actitud m'ha esbalaït. 2 [enfriar mucho] glaçar, gelar. 3 p fr [helar las plantas] gelar. 4 p fr [provocar un desmayo] estabornir, fer perdre els sentits. v pron 5 [quedarse [...]

v tr 1 p fr [dar sombra] ombrejar, ombrar. 2 p fr [una pintura] ombrejar. 3 fig [asustar] espantar, espaventar. 4 fig [sorprender] sorprendre. 5 fig [causar admiración] deixar parat, admirar, meravellar, esbalair. v pron fig 6 [asustarse] espantar-se. 7 sorprendre's. No se asombra de (o por, o con [...]

pedestal, admirar-la granment. tributar admiració(a algú) escoltar-se, admirar-se a si mateix en parlar. 2 Produir, alguna cosa, admiració en el qui la contempla. meravellar encantar extasiar fascinar esbalair ullprendre captivar embruixar al·lucinar sorprendre, meravellar algú amb quelcom d'inesperat [...]

petrificar(fig.) o deixar de pedra caure (una cosa) com una bomba. La notícia va caure com una bomba. consternar desconcertar esbalair fer caure de cul(fig. i fam.) 4 (sorprendre'spron.) restar de pedra restar atònit quedar-se verd, sorprendre's desagradablement. restar mort(fig.), [...]