1.
diaca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. [...]
diaca
m. [LC] [RE] [PR] Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. |
2.
diaca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m crist diácono. [...]
|
3.
diaca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. diaconessa) levita ardiaca, diaca principal d'una església. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
diaca | diaconessa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Ajudant nomenat pels apòstols en l'Església primitiva. [...]
|
5.
diaca | diaconessa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Persona elegida per l'assemblea per a ajudar el pastor i exercir altres serveis a la congregació. [...]
|
6.
diaca | diaconessa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Cristià ordenat que té la missió d'ajudar els sacerdots en les celebracions litúrgiques i també en qüestions pastorals o financeres. [...]
|
7.
diaconal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al diaca. [...]
|
8.
diaconia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumscripció eclesiàstica servida antigament per un diaca. [...]
|
9.
levita 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple. Diaca. [...]
|
10.
diaconat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El primer dels ordes majors actuals. Rebre el diaconat. Dignitat, càrrec, de diaca. Exercir el diaconat. Conjunt dels diaques d'una Església, d'un país, etc. [...]
|