Àrea temàtica
Neurologia

Àrea temàtica
Salut mental

Àrea temàtica
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

ca - cànnabis n m
ca - mariguan n f sin. compl.
ca - marihuana n f sin. compl.
ca - marijuana n f sin. compl.

Definició
Nom donat a les summitats florides i assecades del cànem indi (Cannabis sativa, varietat indica), coneguda amb diversos noms, segons la procedència i la forma d'utilització: kif, bhang, gauja, charas, dagg, marihuana, marijuana, grifa i haixix i molts altres termes de l'argot dels usuaris (merda, herba, xocolata, etc.). El seu consum com a droga és molt estès i hom l'efectua predominantment en grup, fumant els preparats sols o mesclats amb tabac, la qual cosa en millora la combustió. És l'anomenat, en l'argot dels drogoaddictes, porro, petard o canut, el qual és aspirat successivament per tots els components del grup, si s'escau. La seva combustió produeix un olor característica i el fum s'inhala profundament per tal d'absorbir una més gran quantitat de substància activa. També hom l'ingereix en infusió o barrejat amb aliments. El fum de cànnabis conté molts productes químics, que inclouen 61 diferents cannabioides, un dels quals, el delta-9-tetrahidrocannabiol (δ-9-THC), provoca els efectes farmacològics que hom persegueix. Aquests poden variar substancialment d'acord amb la dosi, la via d'administració, l'experiència prèvia del subjecte, la vulnerabilitat personal als efectes psicoactius, l'estat anímic de l'individu i l'entorn social en el moment del consum. Els efectes de la inhalació de la substància són gairebé immediats: sensació de flotació, laxitud agradable, eufòria i volubilitat, acompanyada sovint d'hiperestèsia sensorial. Si el consum s'efectua dins d'un grup amical, sorgeix un clima de loquacitat, desinhibició, hilaritat incontenible i compenetració excessiva. Ulteriorment, sobretot si el subjecte roman sol, pot aparèixer un estat d'indiferència, apatia i somnolència. És freqüent que al cap de 3 a 6 hores del consum, l'individu experimenta una sensació de fam, preferentment dirigida als aliments dolços. Alguns usuaris refereixen un augment del plaer sexual. La intoxicació aguda o crònica per cànnabis és anomenada cannabisme. Hom ha descrit diversos efectes beneficiosos del cànnabis, que inclouen els efectes antinauseosos i antiemètics, aprofitats en la prevenció dels vòmits secundaris a la quimioteràpia antineoplàstica, els efectes relaxants musculars i anticonvulsivants, i la reducció de la pressió intraocular en el tractament del glaucoma.

Nota
La denominació marihuana aparegué a Mèxic amb les formes mariguan (1894), marijuana (1923) i marihuana (1927), d'origen incert.