81.
masmudina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda islàmica d'or, de valor de mitja dobla, encunyada pels almohades. [...]
|
82.
auri àuria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'or. Semblant a l'or. La posta de sol cobria el paisatge de tons auris. Preciós 3. Tenia un record auri de la infantesa. Daurat2 2. El segle xv va ser el període auri de la literatura catalana. Moneda d'or romana. Peça o moneda d'or, especialment el mancús o dinar i [...]
|
83.
àuric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'or. Que conté l'element or com a trivalent. [...]
sòlid1
m. [NU] Unitat monetària romana d'or, continuada pels bizantins i imitada per alguns pobles bàrbars. |
84.
sòlid 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària romana d'or, continuada pels bizantins i imitada per alguns pobles bàrbars. [...]
|
85.
recamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brodar en relleu (sobre una roba) amb fil d'or, d'argent, de seda, etc. [...]
|
86.
tombac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llautó amb un 20 % de zinc, de color d'or, generalment emprat en bijuteria. [...]
|
87.
agostar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda siciliana d'or del rei Pere el Gran, corrent a Catalunya, o pirral d'or. [...]
|
88.
dauradura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa d'or que cobreix un objecte daurat. Operació de daurar. Adorns d'or o daurats. [...]
|
89.
dobleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda espanyola d'or de 2 escuts. Peça de 25 pessetes d'or d'Alfons XII. [...]
|
90.
aurós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté or, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent. Òxid aurós. [...]
|