Resultats de la cerca frase exacta: 281
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
-nom -noma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -nomos, derivat del mot nomós, 'llei', 'costum'. Ex.: gastrònoma, aerònom. [...]
|
|
2.
nom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot o grup de mots amb què una persona o una cosa és coneguda o designada. El conec, però no li sé el nom. Preguntar el nom d'algú. Fer algú el seu nom il·lustre, famós. Nom de família, de casa. Sap el nom de tots els pobles de Catalunya. És un [...]
nom
|
|
3.
metonomàsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi de nom, especialment d'un nom de persona, en traduir-lo a una llengua estrangera. [...]
|
|
4.
sobrenom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom afegit al nom d'una persona, especialment per a distingir-la d'altres del mateix nom. [...]
|
|
5.
pronominalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir (un nom, un sintagma) en pronom. [...]
|
|
6.
son 2 sa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, el seu, la seva. [...]
|
|
7.
ton ta [pl. tos tes]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, el teu, la teva. [...]
|
|
8.
àlies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per altre nom. Joan Pi, àlies el Xic. Sobrenom . El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies. [...]
|
|
9.
cognom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom de família. Signar amb el nom i els dos cognoms. [...]
|
|
10.
patronímic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es deriva del nom del pare. Nom o cognom patronímic. [...]
|
nom
1 1 m. [HIG] [LC] Mot o grup de mots amb què una persona o una cosa és coneguda o designada. El conec, però no li sé el nom. Preguntar el nom d'algú. Fer algú el seu nom il·lustre, famós. Nom de família, de casa. Sap el nom de tots els pobles de Catalunya. És un turó que no té nom. Posar un nom al seu gos.
1 2 [HIG] [LC] [RE] nom de fonts [o nom de pila, o nom de bateig] Nom que s'imposa en el bateig.
1 3 [LC] [RE] nom de religió Nom que hom pren quan es fa religiós.
1 4 [LC] nom de guerra [o nom de batalla] Pseudònim amb què és coneguda una persona en una activitat.
1 5 [LC] haver nom Dir-se, anomenar-se.
1 6 m. [LC] Fama, reputació. Tenir un nom. Fer-se un nom.
1 7 [LC] en nom de loc. prep. a ) Per encàrrec de, obrant en lloc de. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. Fes-ho en nom de la nostra mare.
1 7 [LC] en nom de loc. prep. b ) Invocant l'auxili, la protecció, etc., de. Ves-te'n en nom de Déu. En nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
1 8 a nom de loc. prep. Constant com a propietari o destinatari. El pesquer està registrat a nom d'una empresa nord-americana. Envio el llibre per correu certificat a nom d'ell.
1 9 [LC] treure un nom a algú Atribuir-l'hi.
1 10 [LC] no tenir nom Un acte, una actitud, ésser inqualificable de tan mesquí. La seva falta de consideració no té nom.
2 1 m. [LC] Mot amb què es distingeixen els éssers d'una espècie dels d'una altra espècie. Sap el nom de totes les plantes. Ell us designarà cada cosa pel seu nom. Saps el nom d'aquest mineral?
2 2 m. [LC] Denominació, qualificació. De sant no en té sinó el nom. Aquest rei va merèixer el nom de Gran.
3 1 m. [FL] [LC] Categoria lèxica que inclou les categories dels substantius i dels adjectius.
3 2 m. [FL] [LC] Substantiu 2. Nom masculí, nom femení. Les regles de formació del plural dels noms.
3 3 [FL] nom abstracte Nom que designa un concepte no material obtingut per abstracció mental.
3 4 [FL] [LC] nom adjectiu Adjectiu 2.
3 5 [LC] nom apel·latiu Nom comú.
3 6 [FL] nom col·lectiu Nom que designa amb la forma singular una pluralitat d'individus.
3 7 [FL] nom comptable Nom que designa una entitat comptable, el qual, consegüentment, pot ésser modificat per un numeral cardinal i admet forma plural.
3 8 [FL] nom comú Nom que s'aplica a tots els referents particulars d'una mateixa classe.
3 9 [FL] nom concret Nom que designa un ésser real o un objecte del món físic o considerat com a tal.
3 10 [FL] nom de matèria [o nom no comptable] Nom que designa una entitat no comptable, el qual, en els usos rectes, no pot ésser modificat per un numeral cardinal ni admet forma plural.
3 11 [FL] nom propi Nom que identifica un referent en particular.
3 12 [FL] [LC] nom substantiu Substantiu 2.
4 1 m. [QU] nom sistemàtic En quím., nom que designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composició o la funció.
4 2 [QU] nom trivial En quím., nom que designa un compost o un producte natural, basant-se en raons històriques, d'ús o d'origen, sense seguir cap norma de nomenclatura ben establerta.