Resultats de la cerca frase exacta: 249

221. vetlla
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció] vela. 2 velada. Passar les vetlles fent ganxet, pasar las veladas haciendo ganchillo. 3 noche. Les vetlles d'estiu sortim a prendre la fresca, las noches de verano salimos a tomar el fresco. 4 [d'un malalt] vela. 5 [d'un mort] vela, velatorio m, velorio m. 6 [vigília] víspera, vigilia [...]
222. hora local oficial 1
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la Terra
Sistema horari oficial de cada zona, determinat per les autoritats civils i expressat pels rellotges d'ús civil d'aquella zona. L'hora local oficial acostuma a ser l'hora en el sistema UTC amb un corrector segons el fus horari que correspon a la zona, i el canvi d'hora per l'horari d'estiu i l [...]
223. primavera
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 abril(poèt.) Cp. entretemps o migtemps (es diu només parlant de vestits). Roba d'entretemps, ni d'hivern ni d'estiu. 2 Fig. joventut. 3 (planta) prímula 4 (ocell) bec d'alena mallerenga carbonera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
224. dirección (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción de dirigir] direcció. 2 direcció. ¿Qué dirección tomaremos?, quina direcció prendrem?3 [señas] adreça. Dame tu dirección para poderte escribir durante el verano, dona'm la teva adreça per a poder-te escriure durant l'estiu. 4 [sentido] direcció. Dirección prohibida, obligatoria [...]
225. herpangina
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Infecció faríngia esporàdica, endèmica o epidèmica, que afecta principalment infants o adults joves, amb una incidència més gran durant els mesos d'estiu i de tardor, produïda per virus Coxsackie del tipus A, habitualment els tipus A2, A4, A5, A6, A8 i A10. Es caracteritza per una fase inicial de [...]
226. punt (signes de puntuació)
Font Fitxes de l'Optimot
frase per indicar que té sentit complet i és gramaticalment independent. Pot ser punt i seguit o punt i a part, segons el grau de relació que hi hagi entre la frase que acaba i la que segueix. Per exemple: Els casals d'estiu són una proposta educativa de lleure per a infants de 3 a 12 anys. S'hi [...]
227. movitort salvatge
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre [...]
228. ple
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, completo -ta, total. Tinc la plena seguretat que això que dic és cert, tengo la plena seguridad de que esto que digo es cierto. 5 [en l'apogeu] pleno -na. En ple estiu, en pleno verano. 6 [rodanxó] lleno -na, llenito -ta, relleno -na, rellenito -ta. 7 heràld lleno -na. 8 de ple (o de ple a ple) [sense [...]
229. efèlide
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
la porció superior del tronc, en persones joves predisposades genèticament que per regla general tenen els cabells roigs o rossos i gran sensibilitat a les cremades del sol. Es fa més palesa a l'estiu per l'acció estimuladora de la melanogènesi de les radiacions ultraviolades solars. En l'edat adulta [...]
230. estada
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
permanència sojorn demoro demora(ant.) estaria, aturada d'un vaixell més enllà del terme establert. Fig. en la frase fer estaries, entretenir-se. arrest posada, aturada per a descansar. Aquí farem posada. parada. Hem fet parada a casa dels cosins. estiuada, estada en un indret durant l'estiu [...]
Pàgines  23 / 25 
<< Anterior  Pàgina  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  Següent >>