v tr 1 [embruixar] embrujar, hechizar. 2 fig embrujar, hechizar.  [...]

v intr, tr i pron 1 → gaudirv tr 2 [embruixar] encantar, embrujar, hechizar, hadar.  [...]

v tr 1 [embruixar] hechizar, embrujar, encantar. 2 [seduir] cautivar, embrujar. Encisa tothom amb el seu somriure, cautiva a todo el mundo con su sonrisa.  [...]

v tr amer [hechizar] encantar, embruixar.  [...]

v tr 1 castigar, punir. Castigar un criminal, castigar un criminal. 2 [perjudicar] castigar, perjudicar. El viento castiga los trigales, el vent castiga els bladars. 3 fig i p fr [un escrito] castigar, corregir. 4 [mermar] minvar, escurçar, reduir. 5 fam [a las mujeres] embruixar, encisar.  [...]

1 imantar 2 hipnotitzar 3 Fig. Exercir sobre algú una influència irresistible. electritzar hipnotitzar(->) fascinar encantar embruixar(->) captivar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

encisar, embruixar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ suggerir) embadocar embabaiar embruixar(fig.) hipnotitzar(hiperb.) magnetitzar(hiperb.) Cp. influenciar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 En sentit propi: embruixar. 2 Fig. captivar. 3 (encantar-se pron.). Distreure's del que un fa sense motiu aparent. badar. enfavar-se embadocar-se embadalir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 empresonar, esclavitzar. 2 Fig. seduir fadar enamorar. És un noi que enamora. ullprendre enartar al·lucinar embadalir hipnotitzar(fig.) magnetitzar(fig.) encisar(->) robar el cor fetillar fascinar gojar embruixar embabaiar corferir corprendre atreure [...]