retre
1 1 v. tr. [LC] Tornar a algú (allò de què havia estat desposseït), especialment en sentit figurat. Retre tot el que ha pres. Retre la sanitat a un malalt. Retre la vista a un orb. El bou ret a la terra gran part del que en treu.
1 2 v. tr. [LC] Tornar a algú (alguna cosa) en bescanvi, especialment en sentit figurat. Retre bé per mal. Retre ultratge per ultratge.
2 1 v. tr. [LC] Donar a algú (allò que li és degut). Retre a Déu allò que és de Déu. Retre homenatge a Déu. Retre justícia. Retre llaors, gràcies.
2 2 [LC] retre compte d'alguna cosa Fer-ne la relació exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge.
2 3 [DR] [ECT] retre comptes Presentar un estat justificatiu d'una gestió administrativa.
3 1 v. tr. [LC] Algú, cedir, lliurar, (allò que no pot menys que cedir o lliurar). Retre una plaça, un castell, a l'enemic.
3 2 v. intr. pron. [LC] Els assetjats s'han hagut de retre. Retre's a l'enemic. El meu cor s'ha retut als seus encants.
3 3 [DE] [LC] retre armes [o retre les armes] Lliurar les armes a l'enemic reconeixent-se vençut, en senyal de respecte, de submissió.
3 4 [LC] retre l'ànima a Déu Morir 1 1.
3 5 [LC] retre l'espasa Declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor.
3 6 v. intr. pron. [LC] retre's a discreció Retre's deixant que el vencedor decideixi les condicions.
4 1 v. tr. [LC] Rendir 3. L'impost ret anualment vint mil euros.
4 2 v. intr. [LC] Donar de si. Aquesta varietat de poma ret molt.
