Resultats de la cerca frase exacta: 211
|
211.
falta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. necessàriament incondicionalment indefectiblement immancablement infal·liblement indispensablement imprescindiblement irremeiablement inevitablement ineludiblement ineluctablement forçosament a cop segur Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Defecte o privació d'una cosa útil o necessària. absència defalt defecte mancança (≠ mancament) manca deficiència insuficiència falla fallença. Per fallença de seny entre els més sabents (Tirant, citat per Alc.) privació inexistència carestia (esp. d'aliments). Any de carestia. carència, en jur., falta d'alguna cosa. fretura, falta del necessari. dejuni (fig.). Dejuni de diversions. penúria, extrema escassetat. Cp. dèficit 2 El fet de faltar a un deure, una obligació, una regla. transgressió crim (hiperb.). És un crim d'ajudar aquesta gent. delicte (hiperb.). Ha comès el delicte de no saludar-la. pecat, en llenguatge religiós, falta contra allò que hom considera ésser manament de Déu. pecat foradat (fam.), es diu d'allò que sembla una falta, però no ho és. falliment mancament contravenció feblesa, falta comesa per feblesa. flaquesa, íd. infracció incorrecció error. Els errors de la fadrinesa. prevaricació claudicació (fig.) indelicadesa ensopec o ensopegada (també encepegada), falta, esp. en matèria d'honestedat. relliscada (fig.), íd. enormitat, falta enorme. L'enormitat comesa era gairebé imperdonable. culpa. Plorar les seves culpes. Reconèixer una culpa. demèrit o desmèrit malifeta, acció dolenta. caiguda. La pobra noia ha tingut una caiguda, ha fet una falta, esp. contra l'honestedat. recaiguda, iteració de la mateixa falta. 3 El fet de faltar a una regla gramatical (sintaxi, ortografia, etc.). solecisme, falta contra la sintaxi. barbarisme o estrangerisme, falta contra la puresa del llenguatge. bordó, falta d'impremta que consisteix a ometre tota una frase o un passatge. → errada. 4 Fer falta, una cosa. caldre freturar. No fretura que ho facis. fer fretura ésser necessari (o indispensable, o imprescindible, o de rigor, etc.) 5 Sens falta. necessàriament incondicionalment indefectiblement immancablement infal·liblement indispensablement imprescindiblement irremeiablement inevitablement ineludiblement ineluctablement forçosament a cop segur © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Defecte o privació d'una cosa útil o necessària.
absència
defalt
defecte
mancança (≠ mancament)
manca
deficiència
insuficiència
falla
fallença. Per fallença de seny entre els més sabents (Tirant, citat per Alc.)
privació
inexistència
carestia (esp. d'aliments). Any de carestia.
carència, en jur., falta d'alguna cosa.
fretura, falta del necessari.
dejuni (fig.). Dejuni de diversions.
penúria, extrema escassetat.
Cp. dèficit
2 El fet de faltar a un deure, una obligació, una regla.
transgressió
crim (hiperb.). És un crim d'ajudar aquesta gent.
delicte (hiperb.). Ha comès el delicte de no saludar-la.
pecat, en llenguatge religiós, falta contra allò que hom considera ésser manament de Déu.
pecat foradat (fam.), es diu d'allò que sembla una falta, però no ho és.
falliment
mancament
contravenció
feblesa, falta comesa per feblesa.
flaquesa, íd.
infracció
incorrecció
error. Els errors de la fadrinesa.
prevaricació
claudicació (fig.)
indelicadesa
ensopec o ensopegada (també encepegada), falta, esp. en matèria d'honestedat.
relliscada (fig.), íd.
enormitat, falta enorme. L'enormitat comesa era gairebé imperdonable.
culpa. Plorar les seves culpes. Reconèixer una culpa.
demèrit o desmèrit
malifeta, acció dolenta.
caiguda. La pobra noia ha tingut una caiguda, ha fet una falta, esp. contra l'honestedat.
recaiguda, iteració de la mateixa falta.
3 El fet de faltar a una regla gramatical (sintaxi, ortografia, etc.).
solecisme, falta contra la sintaxi.
barbarisme o estrangerisme, falta contra la puresa del llenguatge.
bordó, falta d'impremta que consisteix a ometre tota una frase o un passatge.
→ errada.
4 Fer falta, una cosa.
caldre
freturar. No fretura que ho facis.
fer fretura
ésser necessari (o indispensable, o imprescindible, o de rigor, etc.)
5 Sens falta.
necessàriament
incondicionalment
indefectiblement
immancablement
infal·liblement
indispensablement
imprescindiblement
irremeiablement
inevitablement
ineludiblement
ineluctablement
forçosament
a cop segur
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana